{"id":10858,"date":"2022-02-15T14:16:00","date_gmt":"2022-02-15T13:16:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.camaralicante.com\/emprenedoria-copia-copia\/formacio-copia-copia-copia-copia-copia-copia-2\/2022-02-indicadors-de-leconomia-alacantina\/"},"modified":"2026-05-22T10:19:41","modified_gmt":"2026-05-22T08:19:41","slug":"2022-02-indicadors-de-leconomia-alacantina","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.camaralicante.com\/va\/emprenedoria-copia-copia\/formacio-copia-copia-copia-copia-copia-copia-2\/2022-02-indicadors-de-leconomia-alacantina\/","title":{"rendered":"2022-02 Indicadors de l’economia alacantina"},"content":{"rendered":"\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Home<\/a><\/span><\/span><\/p>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t

\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Actualitat Econ\u00f2mica<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t2022-02 Indicadors de l’economia alacantina\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

15 febrer 2022<\/span><\/strong><\/p>

<\/p>

L’activitat econ\u00f2mica de la prov\u00edncia d’Alacant continua la seua traject\u00f2ria de recuperaci\u00f3, encara que la seua intensitat i velocitat est\u00e0 sent menor de l’esperat. Aix\u00f2 es deu a la seua elevada depend\u00e8ncia del sector tur\u00edstic, el sector que ha rebut el major impacte de la crisi sanit\u00e0ria. L’esc\u00e0s dinamisme d’algunes branques de servicis, com el comer\u00e7, el transport i l’hostaleria, que continuen acusant el descens del turisme internacional, estan retardant la recuperaci\u00f3 del PIB. <\/p>

<\/p>

En finalitzar el tercer trimestre, el PIB de la prov\u00edncia d’Alacant, mesurat a trav\u00e9s del ISpA, se situava un 12% per davall del nivell del mateix per\u00edode de 2019, una bretxa que, encara que continua reduint-se gradualment, \u00e9s significativament major que l’observada en el conjunt de l’economia espanyola.<\/p>

<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t

\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Tots els indicadors disponibles suggerixen que el ritme d’avan\u00e7 de l’activitat econ\u00f2mica es va moderar en l’\u00faltim trimestre del passat any. A aix\u00f2 ha contribu\u00eft l’augment de les xifres de contagi per COVID-19, a causa de l’expansi\u00f3 de la variant \u00f3micron, que ha motivat la reintroducci\u00f3 d’algunes mesures per a contindre la pand\u00e8mia. <\/p>

<\/p>

Tamb\u00e9 est\u00e0 tenint un impacte negatiu sobre l’activitat la persist\u00e8ncia dels problemes de subministrament d’algunes mat\u00e8ries primeres i b\u00e9ns intermedis necessaris per a la producci\u00f3 i l’encariment de nombrosos productes, com els energ\u00e8tics i altres b\u00e9ns i servicis l’oferta dels quals \u00e9s insuficient per a atendre el repunt de la demanda.<\/p>

<\/p>

Estos efectes estan afectant de forma m\u00e9s intensa a la ind\u00fastria manufacturera, que s’enfronta a un allargament dels terminis de lliurament i a un fort augment dels seus costos de producci\u00f3, que ja ha comen\u00e7at a traslladar parcialment als preus de venda. A m\u00e9s, les empreses esperen que les dificultats de subministrament i els augments de preus dels seus consums intermedis persistiran durant bona part de 2022. <\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Mercat Laboral<\/h4>

En 2021 s’ha produ\u00eft una important recuperaci\u00f3 de l’ocupaci\u00f3. La xifra mitjana d’afiliats a la Seguretat Social es va situar el mes de desembre passat en 683.341, 35.749 afiliats m\u00e9s que al desembre de 2020 i 19.000 m\u00e9s que al desembre de 2019. A m\u00e9s, el nombre de treballadors acollits a Expedients de Regulaci\u00f3 Temporal d’Ocupaci\u00f3 (ERTO) vinculats a la COVID-19 es va reduir fins als 3.170, la qual cosa va situar l’afiliaci\u00f3 efectiva en 680.171. <\/p>

<\/p>

El major augment de l’afiliaci\u00f3 es va produir en el sector servicis (28.435 afiliats m\u00e9s que en 2020), seguit de la ind\u00fastria (5.585 afiliats m\u00e9s) i la construcci\u00f3 (2.070 afiliats m\u00e9s), mentres que el sector agrari es va saldar amb un descens de 530 afiliats.<\/p>

<\/p>

El 48% dels nous afiliats al R\u00e8gim General van ser treballadors amb contracte indefinit. En comparaci\u00f3 amb desembre de 2019, els afiliats amb contracte temporal es van situar un 2% per davall del nivell prepand\u00e8mia, mentres que els afiliats amb contracte indefinit van superar en un 3,85% el nivell de finals de 2019. <\/p>

<\/p>

L’atur registrat va descendir fins a 156.407 persones, la qual cosa suposa un descens de 29.700 aturats respecte a desembre de 2020, encara que supera en 8.334 el nivell existent abans de la pand\u00e8mia.<\/p>

<\/p>

Segons la EPA, la taxa d’atur es va situar en el quart trimestre del passat any en el 18,5%, 0,9 pp per davall del nivell del 4T de 2020, i 2,85 pp per damunt del nivell previ a la pand\u00e8mia. Malgrat l’augment de l’ocupaci\u00f3, la taxa d’atur es mant\u00e9 en nivells elevats, superiors a la mitjana de la Comunitat Valenciana (14,4%) i d’Espanya (13,3%). La taxa d’atur juvenil continua creixent i tanca l’any en el 45,2%. <\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Inversi\u00f3 en vivenda<\/h4>

La inversi\u00f3 en vivenda seguix una tend\u00e8ncia a l’al\u00e7a, despr\u00e9s de la caiguda registrada en 2020 (-22,7%). En els tres primers trimestres de 2021 es van vendre a la prov\u00edncia 32.407 vivendes, una xifra que supera en un 4,8% el nivell aconseguit en el mateix per\u00edode de 2019. <\/p>

<\/p>

La recuperaci\u00f3 de les compravendes s’explica pel notable augment de les compres per part d’espanyols, que des del tercer trimestre de 2020 ja superen els registres de 2019. Per contra, el mercat residencial de la prov\u00edncia d’Alacant seguix afectat per la caiguda de la demanda estrangera que, malgrat haver-se incrementat un 30% respecte a 2020, encara se situa un 13% per davall del nivell anterior a la pand\u00e8mia. <\/p>

<\/p>

Els brit\u00e0nics continuen sent els principals compradors de vivenda a la prov\u00edncia d’Alacant, malgrat la caiguda registrada en 2019 i especialment en 2020, a causa del brexit i a l’impacte de la crisi sanit\u00e0ria. L’esc\u00e0s dinamisme d’este mercat al llarg de 2021, amb un creixement interanual del 1,4% en els tres primers trimestres del passat any, s’ha tradu\u00eft en una p\u00e8rdua de pes respecte al total de compravendes d’estrangers (15% enfront del 19% en el per\u00edode 2019-2020 i 21% en la mitjana de 2017 -2018). <\/p>

<\/p>

En el costat positiu destaca la r\u00e0pida recuperaci\u00f3 dels mercats holand\u00e9s i alemany que, despr\u00e9s de registrar caigudes del 21% i el 24% respectivament en 2020, han registrat un fort creixement en 2021, que ha situat el nivell de compravendes per damunt dels registres de 2021.<\/p>

<\/p>

Quant a la resta de nacionalitats, la recuperaci\u00f3 dels nivells de compravendes previs a la pand\u00e8mia s’est\u00e0 produint a diferents velocitats. Alguns mercats com Fran\u00e7a, Su\u00e8cia, It\u00e0lia, R\u00fassia i Irlanda s’estan recuperant m\u00e9s r\u00e0pidament, mentres que uns altres com Noruega i, en menor mesura, B\u00e8lgica s’estan recuperant a un ritme m\u00e9s lent. <\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Preus<\/h4>

La inflaci\u00f3 general va augmentar fins al 6,5% el mes de desembre passat, el seu nivell m\u00e9s alt des de 1992, a causa del fort ascens del preu de l’electricitat i dels aliments. La inflaci\u00f3 subjacent (general sense energia i aliments no elaborats) va pujar fins al 2,1%, degut principalment a l’augment dels preus dels aliments elaborats que van elevar la seua taxa d’inflaci\u00f3 fins al 3,5%, mentres que la inflaci\u00f3 dels b\u00e9ns industrials no energ\u00e8tics i els servicis va ascendir fins al 1,4% i el 1,8%, respectivament. <\/p>

<\/p>

Entre els components m\u00e9s vol\u00e0tils, els preus dels productes energ\u00e8tics van registrar un creixement interanual del 40,2%, impulsats pel fort augment del preu de l’electricitat que va pujar quasi un 20% en el mes. En l’\u00faltim any, l’electricitat s’ha encarit un 72%, mentres que el gas i els combustibles ha pujat un 24%. Per part seua, els aliments no elaborats han elevat la seua taxa d’inflaci\u00f3 fins al 6,5%, despr\u00e9s d’augmentar el mes de desembre un 1,6%. <\/p>

<\/p>

L’\u00cdndex harmonitzat de preus de consum (IAPC) ha passat del -0,6% al desembre de 2020 al 6,6% al desembre de 2021, 1,6 pp m\u00e9s que la mitjana de la zona euro.<\/p>

<\/p>

Els factors que han impulsat a l’al\u00e7a la inflaci\u00f3 en 2021 (efectes base, colls de botella, preus energ\u00e8tics, etc.), tenen en principi un car\u00e0cter transitori i haurien de desapar\u00e9ixer al llarg d’enguany.<\/p>

<\/p>

No obstant aix\u00f2, en els \u00faltims mesos la inflaci\u00f3 ha crescut m\u00e9s de l’esperat i la proporci\u00f3 de b\u00e9ns i servicis de la cistella de consum amb taxes d’inflaci\u00f3 superiors al 2% s’ha incrementat.<\/p>

<\/p>

Els resultats de l’enquesta del Banc d’Espanya a les empreses sobre l’evoluci\u00f3 de la seua activitat (EBAE) mostren una intensificaci\u00f3 de les dificultats de subministrament i una aguditzaci\u00f3 de les pressions inflacionistes. <\/p>

<\/p>

D’altra banda, la intensificaci\u00f3 de les tensions geopol\u00edtiques arran del conflicte entre R\u00fassia i Ucra\u00efna ha rebaixat les expectatives d’una correcci\u00f3 a la baixa dels preus energ\u00e8tics.<\/p>

<\/p>

Tot aix\u00f2 ha portat a alguns organismes a revisar a l’al\u00e7a les previsions d’inflaci\u00f3 per a 2022. El Banc d’Espanya preveu que la inflaci\u00f3 podria registrar una taxa mitjana del 4%, enfront del 3,7% pronosticat en les seues previsions econ\u00f2miques del passat mes de desembre), amb un perfil descendent al llarg de l’any, mentres que CaixaBank espera que se situe prop del 4,5%. <\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t