{"id":10873,"date":"2022-05-31T14:15:00","date_gmt":"2022-05-31T12:15:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.camaralicante.com\/emprenedoria-copia-copia\/formacio-copia-copia-copia-copia-copia-copia-2\/2022-05-indicadors-de-leconomia-alacantina\/"},"modified":"2026-05-21T12:36:37","modified_gmt":"2026-05-21T10:36:37","slug":"2022-05-indicadors-de-leconomia-alacantina","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.camaralicante.com\/va\/emprenedoria-copia-copia\/formacio-copia-copia-copia-copia-copia-copia-2\/2022-05-indicadors-de-leconomia-alacantina\/","title":{"rendered":"2022-05 Indicadors de l’economia alacantina"},"content":{"rendered":"\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Home<\/a><\/span><\/span><\/p>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t

\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Actualitat Econ\u00f2mica<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t2022-05 Indicadors de l’economia alacantina\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

31 maig 2022<\/span><\/strong><\/p>

<\/p>

Els indicadors disponibles apunten a una p\u00e8rdua de dinamisme de l’economia alacantina en els primers mesos de 2022.<\/strong> La traject\u00f2ria de recuperaci\u00f3 iniciada despr\u00e9s de les restriccions imposades per a contindre l’avan\u00e7 de la variant \u00f3micron s’ha vist frenada per la invasi\u00f3 russa d’Ucra\u00efna que ha intensificat les tensions inflacionistes que ja eren elevades abans del conflicte. A m\u00e9s, la vaga del transport ha tingut un impacte negatiu en l’activitat, principalment en la ind\u00fastria i en el sector de la distribuci\u00f3. <\/p>

<\/p>

La inflaci\u00f3 general va repuntar fins al 9,8% al mar\u00e7, la taxa m\u00e9s alta des de 1985. L’impacte directe de la guerra sobre la inflaci\u00f3 s’ha vist reflectit en el fort increment que han registrat els preus de l’energia i els aliments no elaborats. Els productes energ\u00e8tics van elevar la seua taxa de variaci\u00f3 interanual fins al 60,9%, va deure als augments del preu de l’electricitat (107,8%) i dels carburants i combustibles (38,8%). Al seu torn, l’augment dels preus d’estos components de l’IPC va impulsar a l’al\u00e7a la inflaci\u00f3 subjacent fins al 3,4%. <\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t

\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Despr\u00e9s del repunt de mar\u00e7, els preus de consum van descendir lleugerament a l’abril, fins al 8,3%, mentres que, per contra, la inflaci\u00f3 subjacent va augmentar fins al 4,4%, la qual cosa reflectix que l’augment dels costos de producci\u00f3 s’est\u00e0 traslladant amb major intensitat als preus de consum. A l’abril el nombre de subclasses de l’IPC amb una taxa d’inflaci\u00f3 per damunt del 5% va ser del 45% (enfront del 36% de mar\u00e7).<\/p>

<\/p>

Entre els components de la inflaci\u00f3 subjacent, els majors augments de preus es van donar en els aliments elaborats (8,7%). Els b\u00e9ns industrials no energ\u00e8tics i els servicis van augmentar la seua taxa d’inflaci\u00f3 fins al 3,3% (una d\u00e8cima i quasi un punt m\u00e9s, respectivament, que al mar\u00e7). <\/p>

<\/p>

El lleuger descens de la inflaci\u00f3 general a l’abril (-0,2%), es va deure al descens del preu dels productes energ\u00e8tics, a conseq\u00fc\u00e8ncia de les baixades de l’electricitat (-26,9%) i en menor mesura dels carburants i combustibles (-6,5%) que, no obstant aix\u00f2, continuen sent un 34,9% i un 30% m\u00e9s cars que fa un any, malgrat la bonificaci\u00f3 de 20 c\u00e8ntims per litre de combustible implementada pel Govern. D’altra banda, els aliments no elaborats accentuen la seua tend\u00e8ncia alcista, elevant la seua taxa d’inflaci\u00f3 fins al 10,5%. <\/p>

<\/p>

El fort augment de la inflaci\u00f3 subjacent ha portat als diferents organismes a revisar a l’al\u00e7a les seues previsions d’inflaci\u00f3. Les \u00faltimes previsions de *FUNCAS, publicades a mitjan maig, situen la taxa mitjana d’inflaci\u00f3 en 2022 en el 7% i la subjacent en el 4,6%. Estes previsions estan en l\u00ednia amb les d’algunes entitats financeres com a BBVA i CaixaBank (7% i 6,8%, respectivament), mentres que el Banc d’Espanya preveu un augment del 7,5%. <\/p>

<\/p>

Mercat laboral<\/strong><\/h4>

A l’abril el nombre d’afiliats a la Seguretat Social va augmentar en 10.235 persones, la qual cosa situa la xifra total d’afiliats en 696.436, 58.823 afiliats m\u00e9s que fa un any i 35.119 m\u00e9s que a l’abril de 2019.<\/strong><\/p>

<\/p>

Els majors augments mensuals de l’afiliaci\u00f3 es van produir en el sector servicis (10.457 afiliats m\u00e9s que al mar\u00e7), principalment en les branques d’hostaleria (6.565 afiliats m\u00e9s), comer\u00e7 i reparaci\u00f3 de vehicles de motor i motocicletes (+1.428), activitats administratives (+576), transports (+546) i activitats art\u00edstiques, recreatives i d’entreteniment (491). En la ind\u00fastria manufacturera l’ocupaci\u00f3 es va reduir en 428 persones, mentres que en la construcci\u00f3 i el sector agrari el nombre d’afiliats es va incrementar lleugerament (56 i 46 afiliats m\u00e9s, respectivament). <\/p>

<\/p>

La contractaci\u00f3 indefinida est\u00e0 augmentant de manera notable en 2022 degut principalment a l’augment dels nous contractes, aix\u00ed com a la conversi\u00f3 de contractes temporals a esta modalitat. El 49,7% dels nous contractes registrats el mes d’abril passat van ser indefinits, una xifra molt superior a la del mateix mes de l’any anterior (7,7%). En total es van registrar 19.649 nous contractes que, juntament amb els 7.700 convertits en indefinits, eleven el pes de la contractaci\u00f3 indefinida fins al 58%. <\/p>

<\/p>

El nombre de contractes temporals es va reduir un 39,4%. En la seua major part van ser contractes per circumst\u00e0ncies de la producci\u00f3 i contractes de substituci\u00f3. <\/p>

<\/p>

L’atur registrat es va reduir en 2.866 persones, amb el que la xifra d’aturats es va situar en 146.665 el mes d’abril passat, el que suposa un descens de 39.948 persones respecte al registre de fa un any.<\/strong><\/p>

<\/p>

Fluxos comercials Alacant \u2013 R\u00fassia<\/strong><\/h4>

Les exportacions alacantines a R\u00fassia suposen el 1,1% de l’exportaci\u00f3 provincial. En 2021 es van exportar a este pa\u00eds mercaderies per valor de 65,9 milions d’euros, de les quals una mica m\u00e9s de la mitat van ser manufactures de consum, principalment cal\u00e7at, que suposa per si nom\u00e9s el 47% de l’exportaci\u00f3 total. Destaquen tamb\u00e9 pel seu major valor d’exportaci\u00f3 les fruites i hortalisses (17% del total) i algunes semimanufactures, com els materials de construcci\u00f3, productes qu\u00edmics i pl\u00e0stics. Les importacions tan sols suposen el 0,2%, els cuirs i manufactures de cuir i els filats s\u00f3n els productes principals. Les exportacions a Ucra\u00efna tenen un pes menor (0,2%), mentres que les importacions suposen el 0,3%. Els principals productes importats d’este pa\u00eds s\u00f3n mobles, paper, cuir i les seues manufactures i abonaments.. <\/p>

<\/p>

Pel que respecta als fluxos tur\u00edstics, el turisme rus va representar en 2019 entorn del 2% del total de turistes estrangers que van visitar la prov\u00edncia d’Alacant. Si embargament, el gasto mig diari del turista rus (124,1 euros) \u00e9s m\u00e9s elevat que la mitjana (108 euros) i la seua estada mitjana \u00e9s m\u00e9s llarga (12,6 dies enfront de 9,3 dies, respectivament), per la qual cosa el seu pes en el gasto total \u00e9s major (3%). <\/p>

<\/p>

La prov\u00edncia d’Alacant \u00e9s el segon dest\u00ed nacional, per darrere de Barcelona, amb major nombre de turistes russos, el 81% dels quals viatgen a la Comunitat Valenciana i l’11% de tots els que viatgen a Espanya.<\/p>

<\/p>

El turista rus \u00e9s majorit\u00e0riament residencial: el 27,4% s’allotja en vivenda de lloguer, un 20,8% en segones resid\u00e8ncies i un 15% en vivendes de familiars o amics, mentres que els establiments hotelers s\u00f3n la modalitat d’allotjament utilitzada pel 35,1%. <\/p>

<\/p>

En 2019, els turistes russos van realitzar 144.000 pernoctacions hoteleres i 160.800 pernoctacions en apartaments gestionats per empreses, unes xifres que representen, respectivament, el 1,6% i el 3,3% de les pernoctacions realitzades per estrangers a la prov\u00edncia d’Alacant en estos establiments.<\/p>

<\/p>

La majoria dels turistes russos que arriben a la prov\u00edncia ho fan per via a\u00e8ria. El mercat rus va suposar en 2019 el 2,1% del tr\u00e0nsit internacional de l’Aeroport d’Alacant-Elx Miguel Hern\u00e1ndez (277.550 passatgers).<\/p>

<\/p>

Segons les dades del Padr\u00f3 d’Habitants publicat per l’INE, a 1 de gener de 2022 residien a la prov\u00edncia d’Alacant 17.358 russos, el 21% dels quals viuen a Espanya, sent Alacant la prov\u00edncia espanyola amb major nombre de residents d’esta nacionalitat. El 40% de la poblaci\u00f3 russa que residix a la prov\u00edncia d’Alacant es concentra a la Vega Baixa, majorit\u00e0riament a Torrevieja (23% del total) i Orihuela (8%), aix\u00ed com en altres municipis com Guardamar del Segura, Rojales, Pilar de la Horadada, Almorad\u00ed, etc. Les comarques de la Marina Baixa i Alta concentren un 20% i un 13%, respectivament. En la primera, destaquen pel major nombre de residents russos els municipis de Benidorm, la Vila Joiosa, Finestrat, Alf\u00e0s del Pi i la Nucia. En la segona, Calp, Altea, D\u00e9nia, X\u00e0bia, el Poble Nou de Benitatxell, Benissa i Teulada. El municipi d’Alacant tamb\u00e9 destaca en este aspecte, amb el 17% del total. <\/p>

<\/p>

Pel que respecta a la poblaci\u00f3 ucra\u00efnesa, a la prov\u00edncia residixen 11.506 ciutadans d’esta nacionalitat, amb una distribuci\u00f3 molt similar, encara que presenten una major concentraci\u00f3 a les comarques de la Vega Baixa (45%) i l’Alacant\u00ed (22%) i una menor representaci\u00f3 en Les Marines.<\/p>

<\/p>

Considerats conjuntament, la poblaci\u00f3 russa i ucra\u00efnesa suposen el 1,5% de la poblaci\u00f3 de la prov\u00edncia d’Alacant i el 7,5% de la poblaci\u00f3 estrangera resident.<\/p>

<\/p>

Encara que en 2021 el nombre de vivendes venudes a compradors russos es va incrementar un 15%, el mercat rus est\u00e0 perdent pes sobre el total de vendes a estrangers. El nombre de compravendes s’allunya dels valors aconseguits en els anys anteriors a la crisi i el preu pagat per les vivendes adquirides se situa per davall de la mitjana del conjunt de compradors estrangers.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t

\n\t\t\t\t\t
\n\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t