{"id":10907,"date":"2022-02-02T12:15:00","date_gmt":"2022-02-02T11:15:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.camaralicante.com\/emprenedoria-copia-copia\/formacio-copia-copia-copia-copia-copia-copia-2\/impacte-de-la-crisi-sanitaria-en-lactivitat-economica-de-la-provincia-dalacant\/"},"modified":"2026-05-21T13:30:06","modified_gmt":"2026-05-21T11:30:06","slug":"impacte-de-la-crisi-sanitaria-en-lactivitat-economica-de-la-provincia-dalacant","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.camaralicante.com\/va\/emprenedoria-copia-copia\/formacio-copia-copia-copia-copia-copia-copia-2\/impacte-de-la-crisi-sanitaria-en-lactivitat-economica-de-la-provincia-dalacant\/","title":{"rendered":"Impacte de la crisi sanit\u00e0ria en l’activitat econ\u00f2mica de la prov\u00edncia d’Alacant"},"content":{"rendered":"\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Home<\/a><\/span><\/span><\/p>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t

\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Actualitat Econ\u00f2mica<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\tImpacte de la crisi sanit\u00e0ria en l’activitat econ\u00f2mica de la prov\u00edncia d’Alacant\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

2 febrer 2022<\/span> <\/strong><\/p>

<\/p>

L’impacte de la pand\u00e8mia de COVID-19 sobre l’economia espanyola ha sigut molt superior al d’altres pa\u00efsos del nostre entorn. El PIB espanyol es va contraure un 10,8% en 2020, molt per damunt de la caiguda registrada en el conjunt dels pa\u00efsos de la zona de l’euro (-6,3%) i en l’economia mundial (-3,1%). <\/p>

La crisi del COVID-19 ha impactat de manera distinta sobre l’activitat de les empreses<\/strong><\/h4>

L’impacte de la pand\u00e8mia ha sigut molt desigual, tant a escala sectorial com geogr\u00e0fica, i tamb\u00e9 entre empreses i treballadors. La crisi sanit\u00e0ria ha tingut una incid\u00e8ncia molt m\u00e9s negativa en les activitats de servicis, principalment en aquelles branques d’activitat que requerixen una major interacci\u00f3 social, com el comer\u00e7, l’hostaleria, el transport i l’oci. L’impacte de la pand\u00e8mia tamb\u00e9 ha sigut major en les empreses xicotetes i en els treballadors amb contracte temporal, m\u00e9s j\u00f3vens i amb rendes m\u00e9s baixes. Des d’una perspectiva geogr\u00e0fica, la incid\u00e8ncia de la crisi en el PIB ha sigut molt dispar entre prov\u00edncies i aix\u00f2 es deu principalment a les difer\u00e8ncies en la seua estructura productiva i a l’impacte de les restriccions a la mobilitat. <\/p>

<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t

\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Segons un informe realitzat pel Banc d’Espanya, en 2020 nom\u00e9s deu prov\u00edncies van registrar caigudes de l’activitat majors que la mitjana nacional (-11%), encara que el seu pes en el PIB total d’Espanya va suposar entorn d’un 33%. Les prov\u00edncies m\u00e9s afectades per la crisi sanit\u00e0ria han sigut les insulars i les de l’arc mediterrani. <\/p>

<\/p>

La prov\u00edncia d’Alacant \u00e9s la sexta prov\u00edncia d’Espanya amb una major caiguda del PIB (-13,5%) situant-se per darrere de Balears (-27%), les prov\u00edncies can\u00e0ries de Las Palmas i Santa Cruz de Tenerife (-21% i -19%), M\u00e0laga (-17%) i Girona (-14,2%). Totes elles es caracteritzen per un elevat pes del turisme, sobretot estranger, en l’activitat provincial. <\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

L’especialitzaci\u00f3 productiva de la prov\u00edncia d’Alacant ha propiciat que l’impacte de la crisi siga relativament major que en altres prov\u00edncies<\/strong><\/p>

<\/p>

L’estructura productiva de la prov\u00edncia d’Alacant es caracteritza per un elevat pes del sector servicis, el que m\u00e9s aporta a l’economia provincial, ja que representa el 72% del PIB, quatre punts per damunt de la mitjana nacional. Esta major rellev\u00e0ncia del sector servicis es deu al major pes de les activitats tur\u00edstiques, comercials i immobili\u00e0ries. <\/p>

<\/p>

La prov\u00edncia presenta una menor especialitzaci\u00f3 industrial que la mitjana espanyola (el pes d’este sector en el PIB \u00e9s del 9% enfront del 15% en el total nacional). El sector de la construcci\u00f3 suposa el 7%, dos punts per damunt de la mitjana nacional, mentres que el sector primari, amb el 2% est\u00e0 una mica menys representat en comparaci\u00f3 amb el conjunt d’Espanya (3%). <\/p>

<\/p>

El turisme t\u00e9 una gran rellev\u00e0ncia en l’economia alacantina, no sols pel seu impacte en les branques d’activitat relacionades directament amb la demanda tur\u00edstica com l’hostaleria, la restauraci\u00f3 i les ag\u00e8ncies de viatge, sin\u00f3 pel seu efecte d’arrossegament sobre altres sectors i activitats. Les activitats directament relacionades amb el turisme representen el 8% del PIB provincial, encara que s’estima que l’impacte econ\u00f2mic del turisme a la prov\u00edncia d’Alacant se situa entorn del 24% del PIB provincial. <\/p>

<\/p>

L’impacte de la crisi en el sector tur\u00edstic ha sigut molt major que en altres sectors de l’economia<\/strong><\/p>

<\/p>

La irrupci\u00f3 de la pand\u00e8mia COVID-19 i les mesures adoptades per a fer front a les successives ones de la pand\u00e8mia han provocat una crisi sense precedents en el sector tur\u00edstic. Les mesures de confinament, les restriccions a la mobilitat internacional i les recomanacions de no viatjar a Espanya per part de nombrosos pa\u00efsos emissors de turistes han causat un fort impacte en el flux de turistes estrangers. Aix\u00ed mateix, les limitacions d’aforaments en establiments d’oci i restauraci\u00f3, les restriccions hor\u00e0ries, tancaments perimetrals, etc., han afectat de forma molt negativa a l’activitat tur\u00edstica. <\/p>

<\/p>

A la prov\u00edncia d’Alacant, tots els indicadors relatius a l’activitat tur\u00edstica reflectixen una intensa caiguda de la demanda estrangera en 2020: 4,7 milions de turistes menys que en 2019, 45 milions de pernoctacions menys i 5.000 milions d’euros menys de gasto tur\u00edstic. Els dos principals mercats emissors, el brit\u00e0nic i el n\u00f2rdic, m\u00e9s dependents del tr\u00e0nsit aeri van registrar caigudes del 80%, enfront d’un descens del 58% del turisme franc\u00e9s. <\/p>

<\/p>

El turisme nacional tamb\u00e9 s’ha vista afectat per les restriccions a la mobilitat per a contindre l’expansi\u00f3 del virus, encara que la caiguda de la demanda s’ha vist esmorte\u00efda pel millor comportament dels despla\u00e7aments tur\u00edstics amb origen a la Comunitat Valenciana. Malgrat aix\u00f2, el gasto tur\u00edstic dels espanyols es va reduir en 900 milions d’euros. <\/p>

<\/p>

La incertesa continua sent elevada respecte a la recuperaci\u00f3 del turisme estranger<\/strong><\/p>

<\/p>

El balan\u00e7 de 2021 continua reflectint una gran debilitat de la demanda tur\u00edstica, sobretot estrangera. Els indicadors del sector continuen molt per davall dels nivells de 2019. El segment hoteler continua acumulant el major impacte negatiu, amb una caiguda de les pernoctacions d’estrangers i espanyols del 71% i el 35% respectivament, en el per\u00edode gener-novembre. La rendibilitat dels hotels oberts de la prov\u00edncia s’ha redu\u00eft un 21% respecte a 2019. <\/p>

<\/p>

L’esc\u00e0s dinamisme de les branques del comer\u00e7, transport i hostaleria retarden la recuperaci\u00f3 del PIB<\/strong><\/p>

<\/p>

Segons l’Indicador Sint\u00e8tic de l’activitat econ\u00f2mica de la prov\u00edncia d’Alacant (ISpA), l’activitat del sector servicis va registrar una intensa contracci\u00f3 en 2020 (-21%), a causa de l’enfonsament de l’activitat de les branques del comer\u00e7, transport i hostaleria (-41,2%) que va ser significativament major que el que es va produir en el conjunt nacional (-26%).<\/p>

<\/p>

L’agreujament de la crisi sanit\u00e0ria que va tindre lloc a la fi de 2020 i comen\u00e7aments de 2021 i l’enduriment de les mesures de contenci\u00f3 per a frenar la tercera ona de la pand\u00e8mia, van provocar un nou descens de l’activitat. La millora de la campanya de vacunaci\u00f3 al llarg de la passada primavera va permetre una relaxaci\u00f3 progressiva d’algunes mesures restrictives, la qual cosa va impulsar la recuperaci\u00f3 de l’activitat degut, principalment a la reactivaci\u00f3 de la demanda nacional, ja que les restriccions als despla\u00e7aments entre pa\u00efsos i l’obligaci\u00f3 de guardar quarantena van continuar passant factura a la demanda estrangera. <\/p>

<\/p>

El balan\u00e7 dels tres primers trimestres de 2021 continua sent negatiu. La bretxa del VAB generat per estes branques d’activitat respecte al nivell prepand\u00e8mia continua sent major que en altres sectors productius, encara que el creixement registrat en els dos \u00faltims trimestres est\u00e0 situant al sector en nivells m\u00e9s pr\u00f2xims als existents abans de la crisi. <\/p>

<\/p>

En finalitzar el tercer trimestre del passat any el VAB de les branques del comer\u00e7, transport i hostaleria se situava un 26% per davall del nivell existent en el mateix trimestre de 2019. La situaci\u00f3 \u00e9s m\u00e9s favorable en els sectors agrari i industrial, on el PIB ja supera els registres de 2019, mentres que la construcci\u00f3 i altres activitats de servicis se situen en nivells pr\u00f2xims als existents abans de la pand\u00e8mia. <\/p>

<\/p>

La branca d’hostaleria concentra el 41% de la caiguda de l’afiliaci\u00f3 a la prov\u00edncia en 2020 i continua sent l’activitat en la qual el nivell d’ocupaci\u00f3 est\u00e0 m\u00e9s allunyat dels registres de 2019.<\/strong><\/p>

<\/p>

L’impacte de la crisi sanit\u00e0ria en el mercat laboral ha sigut notable, encara que la recuperaci\u00f3 de l’ocupaci\u00f3 est\u00e0 sent m\u00e9s din\u00e0mica que la del PIB. L’any 2021 s’ha tancat amb una mica m\u00e9s de 683 mil afiliats a la prov\u00edncia d’Alacant, 19.000 m\u00e9s que al desembre de 2019. No obstant aix\u00f2, la creaci\u00f3 d’ocupaci\u00f3 s’ha concentrat majorit\u00e0riament en les branques d’Educaci\u00f3, Sanitat i Administraci\u00f3 P\u00fablica, seguit a m\u00e9s dist\u00e0ncia de les activitats professionals, cient\u00edfiques i t\u00e8cniques, activitats administratives, informaci\u00f3 i comunicaci\u00f3, i activitats art\u00edstiques recreatives i d’entreteniment. <\/p>

<\/p>

La major destrucci\u00f3 d’ocupaci\u00f3 s’ha produ\u00eft en les branques d’hostaleria (1.176 empleats menys que en 2019), financeres i d’assegurances, i servicis personals, mentres que en l’activitat comercial i la promoci\u00f3 immobili\u00e0ria l’ocupaci\u00f3 s’ha estabilitzat entorn del nivell de 2019. En la resta dels sectors productius, el balan\u00e7 m\u00e9s positiu correspon a la construcci\u00f3, enfront de l’esc\u00e0s dinamisme de l’ocupaci\u00f3 en la ind\u00fastria i la destrucci\u00f3 d’ocupaci\u00f3 en l’agricultura. <\/p>

<\/p>

L’afiliaci\u00f3 al R\u00e8gim Especial d’Aut\u00f2noms s’ha incrementat en una mica m\u00e9s de 4.500 persones i en la seua major part s’ha concentrat en el sector de la construcci\u00f3 i en les activitats professionals. En l’hostaleria, la creaci\u00f3 d’ocupaci\u00f3 aut\u00f2noma (500 afiliats m\u00e9s) ha esmorte\u00eft la destrucci\u00f3 d’ocupacions en el R\u00e8gim General. <\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Les empreses alacantines presenten una grand\u00e0ria inferior a la mitjana d’Espanya i han patit de forma m\u00e9s intensa l’impacte de la crisi<\/strong><\/p>

<\/p>

L’impacte de la pand\u00e8mia del COVID-19 sobre l’activitat empresarial ha sigut m\u00e9s intens en les empreses de menor dimensi\u00f3. En 2020 les microempreses van patir una disminuci\u00f3 d’ingressos d’entre 5 i 7 punts percentuals m\u00e9s elevada que la de les companyies de major grand\u00e0ria. <\/p>

<\/p>

A la prov\u00edncia d’Alacant el 55% de les empreses no t\u00e9 assalariats i el 96% t\u00e9 menys de 10 empleats.<\/p>

<\/p>

En 2020, el nombre d’empreses inscrites en la Seguretat Social a la prov\u00edncia es va reduir un 3,9%, la qual cosa suposa una disminuci\u00f3 de 2.300 empreses respecte a l’any anterior. Al llarg de 2021 s’ha produ\u00eft una recuperaci\u00f3, encara que la xifra d’empreses encara se situa un 0,8% per davall dels nivells anteriors a la pand\u00e8mia. <\/p>

<\/p>

La provincia de Alicante pierde peso en el PIB nacional y de la Comunidad Valenciana<\/strong><\/p>

<\/p>

El retroc\u00e9s de l’activitat tur\u00edstica ha sigut generalitzat entre les destinacions tur\u00edstiques espanyoles, encara que l’impacte est\u00e0 sent major a les prov\u00edncies amb una major depend\u00e8ncia de l’activitat tur\u00edstica, com ocorre a la prov\u00edncia d’Alacant. Aix\u00f2 determina que la caiguda del PIB haja sigut major que en altres prov\u00edncies i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, que la seua posici\u00f3 en el r\u00e0nquing nacional empitjore, tant en termes de PIB, com en renda per c\u00e0pita. <\/p>

<\/p>

Alacant retrocedix un lloc en el r\u00e0nquing nacional en termes de PIB situant-se en el sext lloc per darrere de Madrid, Barcelona, Val\u00e8ncia, Sevilla i Biscaia. El pes de la prov\u00edncia en el PIB nacional es redu\u00efx fins al 2,9%, despr\u00e9s de romandre en el 3% des de l’any 2016. En termes per c\u00e0pita la prov\u00edncia retrocedix fins al lloc 45 i se situa en 17.252 euros, 2.800 euros menys que en 2019. El PIB per c\u00e0pita de la prov\u00edncia d’Alacant \u00e9s inferior a la mitjana de la Comunitat Valenciana (20.792 euros) i Espanya (23.693 euros) i tamb\u00e9 \u00e9s el menor de les tres prov\u00edncies de la Comunitat (17.252 euros enfront de 21.667 euros a Val\u00e8ncia i 25.845 euros a Castell\u00f3). <\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El PIB per c\u00e0pita de la prov\u00edncia d’Alacant s’ha situat per davall de la mitjana de la Comunitat Valenciana i Espanya, tant durant els anys d’expansi\u00f3 com en els anys de crisis. Les caracter\u00edstiques de la seua estructura productiva, amb un major pes relatiu d’algunes activitats de servicis de baix valor afegit, la menor especialitzaci\u00f3 industrial, la major participaci\u00f3 de l’activitat constructora, al costat del perfil de gran part de la m\u00e0 d’obra ha dificultat la translaci\u00f3 del creixement del PIB a la renda per c\u00e0pita. <\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t