Actualitat Econòmica
2 febrer 2022
L’impacte de la pandèmia de COVID-19 sobre l’economia espanyola ha sigut molt superior al d’altres països del nostre entorn. El PIB espanyol es va contraure un 10,8% en 2020, molt per damunt de la caiguda registrada en el conjunt dels països de la zona de l’euro (-6,3%) i en l’economia mundial (-3,1%).
La crisi del COVID-19 ha impactat de manera distinta sobre l’activitat de les empreses
L’impacte de la pandèmia ha sigut molt desigual, tant a escala sectorial com geogràfica, i també entre empreses i treballadors. La crisi sanitària ha tingut una incidència molt més negativa en les activitats de servicis, principalment en aquelles branques d’activitat que requerixen una major interacció social, com el comerç, l’hostaleria, el transport i l’oci. L’impacte de la pandèmia també ha sigut major en les empreses xicotetes i en els treballadors amb contracte temporal, més jóvens i amb rendes més baixes. Des d’una perspectiva geogràfica, la incidència de la crisi en el PIB ha sigut molt dispar entre províncies i això es deu principalment a les diferències en la seua estructura productiva i a l’impacte de les restriccions a la mobilitat.
Segons un informe realitzat pel Banc d’Espanya, en 2020 només deu províncies van registrar caigudes de l’activitat majors que la mitjana nacional (-11%), encara que el seu pes en el PIB total d’Espanya va suposar entorn d’un 33%. Les províncies més afectades per la crisi sanitària han sigut les insulars i les de l’arc mediterrani.
La província d’Alacant és la sexta província d’Espanya amb una major caiguda del PIB (-13,5%) situant-se per darrere de Balears (-27%), les províncies canàries de Las Palmas i Santa Cruz de Tenerife (-21% i -19%), Màlaga (-17%) i Girona (-14,2%). Totes elles es caracteritzen per un elevat pes del turisme, sobretot estranger, en l’activitat provincial.
L’especialització productiva de la província d’Alacant ha propiciat que l’impacte de la crisi siga relativament major que en altres províncies
L’estructura productiva de la província d’Alacant es caracteritza per un elevat pes del sector servicis, el que més aporta a l’economia provincial, ja que representa el 72% del PIB, quatre punts per damunt de la mitjana nacional. Esta major rellevància del sector servicis es deu al major pes de les activitats turístiques, comercials i immobiliàries.
La província presenta una menor especialització industrial que la mitjana espanyola (el pes d’este sector en el PIB és del 9% enfront del 15% en el total nacional). El sector de la construcció suposa el 7%, dos punts per damunt de la mitjana nacional, mentres que el sector primari, amb el 2% està una mica menys representat en comparació amb el conjunt d’Espanya (3%).
El turisme té una gran rellevància en l’economia alacantina, no sols pel seu impacte en les branques d’activitat relacionades directament amb la demanda turística com l’hostaleria, la restauració i les agències de viatge, sinó pel seu efecte d’arrossegament sobre altres sectors i activitats. Les activitats directament relacionades amb el turisme representen el 8% del PIB provincial, encara que s’estima que l’impacte econòmic del turisme a la província d’Alacant se situa entorn del 24% del PIB provincial.
L’impacte de la crisi en el sector turístic ha sigut molt major que en altres sectors de l’economia
La irrupció de la pandèmia COVID-19 i les mesures adoptades per a fer front a les successives ones de la pandèmia han provocat una crisi sense precedents en el sector turístic. Les mesures de confinament, les restriccions a la mobilitat internacional i les recomanacions de no viatjar a Espanya per part de nombrosos països emissors de turistes han causat un fort impacte en el flux de turistes estrangers. Així mateix, les limitacions d’aforaments en establiments d’oci i restauració, les restriccions horàries, tancaments perimetrals, etc., han afectat de forma molt negativa a l’activitat turística.
A la província d’Alacant, tots els indicadors relatius a l’activitat turística reflectixen una intensa caiguda de la demanda estrangera en 2020: 4,7 milions de turistes menys que en 2019, 45 milions de pernoctacions menys i 5.000 milions d’euros menys de gasto turístic. Els dos principals mercats emissors, el britànic i el nòrdic, més dependents del trànsit aeri van registrar caigudes del 80%, enfront d’un descens del 58% del turisme francés.
El turisme nacional també s’ha vista afectat per les restriccions a la mobilitat per a contindre l’expansió del virus, encara que la caiguda de la demanda s’ha vist esmorteïda pel millor comportament dels desplaçaments turístics amb origen a la Comunitat Valenciana. Malgrat això, el gasto turístic dels espanyols es va reduir en 900 milions d’euros.
La incertesa continua sent elevada respecte a la recuperació del turisme estranger
El balanç de 2021 continua reflectint una gran debilitat de la demanda turística, sobretot estrangera. Els indicadors del sector continuen molt per davall dels nivells de 2019. El segment hoteler continua acumulant el major impacte negatiu, amb una caiguda de les pernoctacions d’estrangers i espanyols del 71% i el 35% respectivament, en el període gener-novembre. La rendibilitat dels hotels oberts de la província s’ha reduït un 21% respecte a 2019.
L’escàs dinamisme de les branques del comerç, transport i hostaleria retarden la recuperació del PIB
Segons l’Indicador Sintètic de l’activitat econòmica de la província d’Alacant (ISpA), l’activitat del sector servicis va registrar una intensa contracció en 2020 (-21%), a causa de l’enfonsament de l’activitat de les branques del comerç, transport i hostaleria (-41,2%) que va ser significativament major que el que es va produir en el conjunt nacional (-26%).
L’agreujament de la crisi sanitària que va tindre lloc a la fi de 2020 i començaments de 2021 i l’enduriment de les mesures de contenció per a frenar la tercera ona de la pandèmia, van provocar un nou descens de l’activitat. La millora de la campanya de vacunació al llarg de la passada primavera va permetre una relaxació progressiva d’algunes mesures restrictives, la qual cosa va impulsar la recuperació de l’activitat degut, principalment a la reactivació de la demanda nacional, ja que les restriccions als desplaçaments entre països i l’obligació de guardar quarantena van continuar passant factura a la demanda estrangera.
El balanç dels tres primers trimestres de 2021 continua sent negatiu. La bretxa del VAB generat per estes branques d’activitat respecte al nivell prepandèmia continua sent major que en altres sectors productius, encara que el creixement registrat en els dos últims trimestres està situant al sector en nivells més pròxims als existents abans de la crisi.
En finalitzar el tercer trimestre del passat any el VAB de les branques del comerç, transport i hostaleria se situava un 26% per davall del nivell existent en el mateix trimestre de 2019. La situació és més favorable en els sectors agrari i industrial, on el PIB ja supera els registres de 2019, mentres que la construcció i altres activitats de servicis se situen en nivells pròxims als existents abans de la pandèmia.
La branca d’hostaleria concentra el 41% de la caiguda de l’afiliació a la província en 2020 i continua sent l’activitat en la qual el nivell d’ocupació està més allunyat dels registres de 2019.
L’impacte de la crisi sanitària en el mercat laboral ha sigut notable, encara que la recuperació de l’ocupació està sent més dinàmica que la del PIB. L’any 2021 s’ha tancat amb una mica més de 683 mil afiliats a la província d’Alacant, 19.000 més que al desembre de 2019. No obstant això, la creació d’ocupació s’ha concentrat majoritàriament en les branques d’Educació, Sanitat i Administració Pública, seguit a més distància de les activitats professionals, científiques i tècniques, activitats administratives, informació i comunicació, i activitats artístiques recreatives i d’entreteniment.
La major destrucció d’ocupació s’ha produït en les branques d’hostaleria (1.176 empleats menys que en 2019), financeres i d’assegurances, i servicis personals, mentres que en l’activitat comercial i la promoció immobiliària l’ocupació s’ha estabilitzat entorn del nivell de 2019. En la resta dels sectors productius, el balanç més positiu correspon a la construcció, enfront de l’escàs dinamisme de l’ocupació en la indústria i la destrucció d’ocupació en l’agricultura.
L’afiliació al Règim Especial d’Autònoms s’ha incrementat en una mica més de 4.500 persones i en la seua major part s’ha concentrat en el sector de la construcció i en les activitats professionals. En l’hostaleria, la creació d’ocupació autònoma (500 afiliats més) ha esmorteït la destrucció d’ocupacions en el Règim General.
Les empreses alacantines presenten una grandària inferior a la mitjana d’Espanya i han patit de forma més intensa l’impacte de la crisi
L’impacte de la pandèmia del COVID-19 sobre l’activitat empresarial ha sigut més intens en les empreses de menor dimensió. En 2020 les microempreses van patir una disminució d’ingressos d’entre 5 i 7 punts percentuals més elevada que la de les companyies de major grandària.
A la província d’Alacant el 55% de les empreses no té assalariats i el 96% té menys de 10 empleats.
En 2020, el nombre d’empreses inscrites en la Seguretat Social a la província es va reduir un 3,9%, la qual cosa suposa una disminució de 2.300 empreses respecte a l’any anterior. Al llarg de 2021 s’ha produït una recuperació, encara que la xifra d’empreses encara se situa un 0,8% per davall dels nivells anteriors a la pandèmia.
La provincia de Alicante pierde peso en el PIB nacional y de la Comunidad Valenciana
El retrocés de l’activitat turística ha sigut generalitzat entre les destinacions turístiques espanyoles, encara que l’impacte està sent major a les províncies amb una major dependència de l’activitat turística, com ocorre a la província d’Alacant. Això determina que la caiguda del PIB haja sigut major que en altres províncies i, en conseqüència, que la seua posició en el rànquing nacional empitjore, tant en termes de PIB, com en renda per càpita.
Alacant retrocedix un lloc en el rànquing nacional en termes de PIB situant-se en el sext lloc per darrere de Madrid, Barcelona, València, Sevilla i Biscaia. El pes de la província en el PIB nacional es reduïx fins al 2,9%, després de romandre en el 3% des de l’any 2016. En termes per càpita la província retrocedix fins al lloc 45 i se situa en 17.252 euros, 2.800 euros menys que en 2019. El PIB per càpita de la província d’Alacant és inferior a la mitjana de la Comunitat Valenciana (20.792 euros) i Espanya (23.693 euros) i també és el menor de les tres províncies de la Comunitat (17.252 euros enfront de 21.667 euros a València i 25.845 euros a Castelló).
El PIB per càpita de la província d’Alacant s’ha situat per davall de la mitjana de la Comunitat Valenciana i Espanya, tant durant els anys d’expansió com en els anys de crisis. Les característiques de la seua estructura productiva, amb un major pes relatiu d’algunes activitats de servicis de baix valor afegit, la menor especialització industrial, la major participació de l’activitat constructora, al costat del perfil de gran part de la mà d’obra ha dificultat la translació del creixement del PIB a la renda per càpita.
