Després del repunt de març, els preus de consum van descendir lleugerament a l’abril, fins al 8,3%, mentres que, per contra, la inflació subjacent va augmentar fins al 4,4%, la qual cosa reflectix que l’augment dels costos de producció s’està traslladant amb major intensitat als preus de consum. A l’abril el nombre de subclasses de l’IPC amb una taxa d’inflació per damunt del 5% va ser del 45% (enfront del 36% de març).

Entre els components de la inflació subjacent, els majors augments de preus es van donar en els aliments elaborats (8,7%). Els béns industrials no energètics i els servicis van augmentar la seua taxa d’inflació fins al 3,3% (una dècima i quasi un punt més, respectivament, que al març).

El lleuger descens de la inflació general a l’abril (-0,2%), es va deure al descens del preu dels productes energètics, a conseqüència de les baixades de l’electricitat (-26,9%) i en menor mesura dels carburants i combustibles (-6,5%) que, no obstant això, continuen sent un 34,9% i un 30% més cars que fa un any, malgrat la bonificació de 20 cèntims per litre de combustible implementada pel Govern. D’altra banda, els aliments no elaborats accentuen la seua tendència alcista, elevant la seua taxa d’inflació fins al 10,5%.

El fort augment de la inflació subjacent ha portat als diferents organismes a revisar a l’alça les seues previsions d’inflació. Les últimes previsions de *FUNCAS, publicades a mitjan maig, situen la taxa mitjana d’inflació en 2022 en el 7% i la subjacent en el 4,6%. Estes previsions estan en línia amb les d’algunes entitats financeres com a BBVA i CaixaBank (7% i 6,8%, respectivament), mentres que el Banc d’Espanya preveu un augment del 7,5%.

Mercat laboral

A l’abril el nombre d’afiliats a la Seguretat Social va augmentar en 10.235 persones, la qual cosa situa la xifra total d’afiliats en 696.436, 58.823 afiliats més que fa un any i 35.119 més que a l’abril de 2019.

Els majors augments mensuals de l’afiliació es van produir en el sector servicis (10.457 afiliats més que al març), principalment en les branques d’hostaleria (6.565 afiliats més), comerç i reparació de vehicles de motor i motocicletes (+1.428), activitats administratives (+576), transports (+546) i activitats artístiques, recreatives i d’entreteniment (491). En la indústria manufacturera l’ocupació es va reduir en 428 persones, mentres que en la construcció i el sector agrari el nombre d’afiliats es va incrementar lleugerament (56 i 46 afiliats més, respectivament).

La contractació indefinida està augmentant de manera notable en 2022 degut principalment a l’augment dels nous contractes, així com a la conversió de contractes temporals a esta modalitat. El 49,7% dels nous contractes registrats el mes d’abril passat van ser indefinits, una xifra molt superior a la del mateix mes de l’any anterior (7,7%). En total es van registrar 19.649 nous contractes que, juntament amb els 7.700 convertits en indefinits, eleven el pes de la contractació indefinida fins al 58%.

El nombre de contractes temporals es va reduir un 39,4%. En la seua major part van ser contractes per circumstàncies de la producció i contractes de substitució.

L’atur registrat es va reduir en 2.866 persones, amb el que la xifra d’aturats es va situar en 146.665 el mes d’abril passat, el que suposa un descens de 39.948 persones respecte al registre de fa un any.

Fluxos comercials Alacant – Rússia

Les exportacions alacantines a Rússia suposen el 1,1% de l’exportació provincial. En 2021 es van exportar a este país mercaderies per valor de 65,9 milions d’euros, de les quals una mica més de la mitat van ser manufactures de consum, principalment calçat, que suposa per si només el 47% de l’exportació total. Destaquen també pel seu major valor d’exportació les fruites i hortalisses (17% del total) i algunes semimanufactures, com els materials de construcció, productes químics i plàstics. Les importacions tan sols suposen el 0,2%, els cuirs i manufactures de cuir i els filats són els productes principals. Les exportacions a Ucraïna tenen un pes menor (0,2%), mentres que les importacions suposen el 0,3%. Els principals productes importats d’este país són mobles, paper, cuir i les seues manufactures i abonaments..

Pel que respecta als fluxos turístics, el turisme rus va representar en 2019 entorn del 2% del total de turistes estrangers que van visitar la província d’Alacant. Si embargament, el gasto mig diari del turista rus (124,1 euros) és més elevat que la mitjana (108 euros) i la seua estada mitjana és més llarga (12,6 dies enfront de 9,3 dies, respectivament), per la qual cosa el seu pes en el gasto total és major (3%).

La província d’Alacant és el segon destí nacional, per darrere de Barcelona, amb major nombre de turistes russos, el 81% dels quals viatgen a la Comunitat Valenciana i l’11% de tots els que viatgen a Espanya.

El turista rus és majoritàriament residencial: el 27,4% s’allotja en vivenda de lloguer, un 20,8% en segones residències i un 15% en vivendes de familiars o amics, mentres que els establiments hotelers són la modalitat d’allotjament utilitzada pel 35,1%.

En 2019, els turistes russos van realitzar 144.000 pernoctacions hoteleres i 160.800 pernoctacions en apartaments gestionats per empreses, unes xifres que representen, respectivament, el 1,6% i el 3,3% de les pernoctacions realitzades per estrangers a la província d’Alacant en estos establiments.

La majoria dels turistes russos que arriben a la província ho fan per via aèria. El mercat rus va suposar en 2019 el 2,1% del trànsit internacional de l’Aeroport d’Alacant-Elx Miguel Hernández (277.550 passatgers).

Segons les dades del Padró d’Habitants publicat per l’INE, a 1 de gener de 2022 residien a la província d’Alacant 17.358 russos, el 21% dels quals viuen a Espanya, sent Alacant la província espanyola amb major nombre de residents d’esta nacionalitat. El 40% de la població russa que residix a la província d’Alacant es concentra a la Vega Baixa, majoritàriament a Torrevieja (23% del total) i Orihuela (8%), així com en altres municipis com Guardamar del Segura, Rojales, Pilar de la Horadada, Almoradí, etc. Les comarques de la Marina Baixa i Alta concentren un 20% i un 13%, respectivament. En la primera, destaquen pel major nombre de residents russos els municipis de Benidorm, la Vila Joiosa, Finestrat, Alfàs del Pi i la Nucia. En la segona, Calp, Altea, Dénia, Xàbia, el Poble Nou de Benitatxell, Benissa i Teulada. El municipi d’Alacant també destaca en este aspecte, amb el 17% del total.

Pel que respecta a la població ucraïnesa, a la província residixen 11.506 ciutadans d’esta nacionalitat, amb una distribució molt similar, encara que presenten una major concentració a les comarques de la Vega Baixa (45%) i l’Alacantí (22%) i una menor representació en Les Marines.

Considerats conjuntament, la població russa i ucraïnesa suposen el 1,5% de la població de la província d’Alacant i el 7,5% de la població estrangera resident.

Encara que en 2021 el nombre de vivendes venudes a compradors russos es va incrementar un 15%, el mercat rus està perdent pes sobre el total de vendes a estrangers. El nombre de compravendes s’allunya dels valors aconseguits en els anys anteriors a la crisi i el preu pagat per les vivendes adquirides se situa per davall de la mitjana del conjunt de compradors estrangers.