El Consell Econòmic i Social de la Província d’Alacant celebrat este matí en la Diputació d’Alacant ha centrat el debat en l’estudi presentat per les Cambres de Comerç d’Alacant, Alcoi i Orihuela sobre la ‘Situació, perspectives i reptes de l’economia alacantina’.
Durant la sessió, presidida per la vicepresidenta primera, Ana Serna, el president de Cambra Alacant, Carlos Baño, en representació de les tres entitats camerals de la província, ha presentat l’estudi al costat de la cap del Gabinet d’Estudis i Estadística de Cambra Alacant, Mª Carmen Pastor, qui ha oferit els detalls d’este informe elaborat amb les aportacions de les tres cambres alacantines.
En el mateix es posa de manifest, entre altres qüestions, que la província d’Alacant és la quinta en PIB i la quarta en població i analitza la seua estructura productiva, on el sector servicis representa el 72% del PIB -quatre punts per damunt de la mitjana nacional-, centrant en les activitats immobiliàries, turístiques i comercials, mentres que la indústria se situa en un 11% quan la mitjana espanyola s’eleva al 16%. El sector de la construcció aconseguix el 7%, dos punts per damunt de la mitjana, i el primari representa només l’1%.
L’estudi, elaborat per les Cambres de Comerç de la província i dirigit per Cambra Alacant, analitza cada un d’estos sectors, les perspectives futures i els reptes a afrontar, entre ells, el d’aconseguir un model turístic sostenible, avançar en la digitalització i la innovació, millorar l’accessibilitat a la vivenda, impulsar la internacionalització, augmentar la grandària empresarial i la disponibilitat de sòl industrial i reforçar la diversificació geogràfica en les exportacions.
El segon gran apartat de l’informe aborda el dèficit ‘històric’ d’inversions que patix la província d’Alacant, especialment en matèria d’infraestructures de transport. En este sentit, es planteja la necessitat d’impulsar actuacions com l’AVE Alacant-València, la línia Alcoi-Xàtiva, l’eix Alacant-Elx-Múrcia, el Corredor Mediterrani, el tren de la costa, l’ampliació de l’aeroport o l’estació terme de Benidorm.
Els tres ens camerals posen de manifest, al respecte, que el dèficit acumulat en els Pressupostos Generals de l’Estat se situa en més de 4.000 milions d’euros en el període 2008-2024 i xifren el dèficit d’inversió, tenint en quanta l’aportació de la província al PIB, en 1.834 milions d’euros.
El president de la Cambra d’Alacant ha afirmat “Alacant no pot conformar-se amb ser la quinta província espanyola en PIB. Volem ser també un referent en innovació, en sostenibilitat i en benestar social. En este camí, les Cambres de Comerç assumim la nostra responsabilitat. Ens correspon aportar dades, diagnòstics i propostes. I ho fem, des del rigor que avala la nostra experiència, convençuts que el futur es construïx sumant voluntats”.
Per a Bany “hui més que mai necessitem visió compartida. Necessitem col·laboració entre institucions, empreses i societat civil. Eixa col·laboració públic- privada que tant reclamem els empresaris. I necessitem solucions que miren més enllà del curt termini. El repte que hui presentem consistix a transformar tot el potencial de la nostra província en oportunitats reals per a les empreses i ciutadans de totes les comarques alacantines. Siguem eixa ferramenta útil que demanda la societat”.
Finalment, l’estudi aborda els reptes en matèria de recursos hídrics i reclama el manteniment del transvasament Tajo-Segura, impulsar la reutilització i depuració avançada, la dessalació amb energies renovables i un Pacte Nacional de l’Aigua que garantisca estabilitat i evite conflictes territorials.
Finalment, Carlos Baño ha manifestat “impulsem propostes conjuntes i viables que asseguren el desenrotllament econòmic de totes les comarques de la nostra província, garantint el nostre potencial i, al mateix temps, accelerant el seu creixement”.
Després de la presentació de l’informe, els diferents agents que formen part del Consell Econòmic i Social han exposat les seues valoracions- que hauran de presentar també per escrit- respecte al mateix, incidint la majoria dels participants en qüestions com la regulació del turisme, el problema de l’accés a la vivenda o la necessitat de tindre en compte la perspectiva de la discapacitat i la mobilitat reduïda.
