Per segon any consecutiu, la ciutat d’Alacant es consolida com un punt de trobada internacional per a la innovació, la creativitat i la legalitat. Des de hui i fins demà, divendres 3 d’octubre, la Cambra de Comerç d’Alacant ha organitzat II Congrés Internacional de Protecció del Disseny, un esdeveniment que posa de manifest una aliança estratègica cada vegada més crucial: la que es dona entre el disseny, l’empresa i el dret.
En un món global i altament competitiu, el disseny ha transcendit la seua funció estètica per a convertir-se en un actiu estratègic de vital importància. Ja no és només una qüestió d’aparença, sinó una ferramenta de diferenciació, valor i protecció. El congrés d’enguany està dissenyat per a explorar en profunditat esta nova realitat, reunint líders empresarials, professionals del disseny i juristes de prestigi per a debatre com protegir i potenciar la innovació.
L’obertura ha comptat amb la participació del president de la Cambra d’Alacant, Carlos Baño, el secretari autonòmic d’Indústria, Felipe Carrasco, la regidora de Turisme de l’Ajuntament d’Alacant, Ana Poquet, el director executiu de la EUIPO, Joao Negrao, la cap de l’Àrea d’Utilitat i Dissenys de la OEPM, Alicia Colomer, i Enrique Martín, president de la Comissió de Propietat Intel·lectual de Cambra Alacant.
Un programa d’alt nivell i visió de futur
L’esdeveniment es presenta amb un programa ambiciós i de gran rellevància. La conferència inaugural ha estat a càrrec del reconegut il·lustrador Javier Jaén, un creatiu que ha sabut portar el disseny a l’esfera global amb la seua visió única i provocadora. La seua participació és un clar exemple de com la creativitat es convertix en un actiu de valor.
Al llarg de les dos jornades, el congrés oferirà una sèrie de taules redones i ponències que abordaran temes de màxima actualitat, com la protecció legal del disseny, Intel·ligència artificial i pirateria, el cas Cofemel, el disseny artesanal i indústria cultural o el disseny com a pilar del negoci, entre altres.
El president de la Cambra de Comerç d’Alacant, Carlos Baño, ha dit “l’objectiu d’este congrés és presentar el disseny com un pilar fonamental en el desenrotllament empresarial, un actiu que ha d’estar en diàleg permanent amb l’empresa i el dret. És una anomenada a l’acció perquè empresaris i dissenyadors entenguen que el seu treball creatiu té un valor intrínsec que ha de ser protegit i gestionat legalment. En asseure a la taula a estos tres actors —dissenye, empresa i dret—, des de Cambra volem fomentar un pensament estratègic que impulse el creixement, la competitivitat i la innovació a Espanya i a nivell internacional”.
La relació entre l’empresa, el disseny i el dret és crucial perquè el disseny s’ha convertit en un actiu estratègic que genera valor, i el dret és la ferramenta per a protegir-lo i gestionar els riscos associats. Esta interacció assegura que la innovació i la creativitat es traduïsquen en un avantatge competitiu sostenible.
Per part seua, Enrique Martín ha afirmat “la protecció del disseny no funciona com deuria. Sabem per les xifres que la litigació en matèria de disseny de la Unió Europea és comparativament baixa amb altres modalitats de PI. La causa no és perquè no es creen o registren o desafortunadament es copien dissenys. La causa només pot ser perquè els titulars d’eixos dissenys, dissenyadors i empresaris no confien en el sistema. És tasca de tots fer que funcione i restaurar eixa confiança”.
La importància de l’aliança entre empresa, disseny i dret
La sinergia entre estos tres pilars (disseny com a generador de valor, empresa com a motor de negoci i dret com a garant de la protecció) és indispensable per a l’èxit i la sostenibilitat en el competitiu panorama empresarial actual. Segons Bany “en l’actualitat, el disseny va més enllà de la simple estètica. És un motor d’innovació que permet a les empreses diferenciar-se en el mercat, ja que un disseny únic distingix un producte o servici de la competència, creant una identitat de marca forta i recognoscible; augmentar el valor, millorant l’experiència de l’usuari i el valor percebut del producte”.
El dret actua com el marc que protegix el valor creat pel disseny. La seua intervenció és fonamental per a protegir els actius intel·lectuals: A través de patents, marques registrades i drets d’autor, el dret salvaguarda la propietat intel·lectual del disseny, impedint que tercers s’apropien indegudament de la creativitat de l’empresa; combatre la pirateria i la còpia, permetent a les empreses prendre mesures contra la pirateria i la imitació dels seus productes, defenent la seua inversió i la seua posició en el mercat i mitigar riscos legals, ja que la legislació des de les primeres etapes del disseny, les empreses poden evitar conflictes legals futurs, com a demandes per infracció de drets o problemes de seguretat en el producte.
Durant les diferents meses del congrés s’ha analitzat i parlat sobre:
Alacant es consolida com la capital espanyola de la Propietat Intel·lectual, radiografia d’una potència innovadora
La província d’Alacant tanca 2024 afermant la seua posició com un dels motors de la propietat intel·lectual a Espanya, tant pel seu volum d’activitat com pel lideratge institucional i professional que aporta a l’ecosistema nacional i europeu. En el context de la Comunitat Valenciana i dins del panorama nacional, Alacant destaca —i per molt— en la protecció i registre de marques, dissenys industrials i, en menor mesura, patents, impulsada per la presència de la EUIPO i un teixit empresarial altament innovador.
Marques, epicentre de registres i advocats experts
Alacant és la província espanyola on més forta “batega” la propietat intel·lectual gràcies al paper tractor de l’Oficina de Propietat Intel·lectual de la Unió Europea (*EUIPO), assentada a la ciutat des de 1994. En 2024, Espanya va registrar 11.137 marques europees noves, amb Alacant aglutinant una part substantiva de l’ecosistema: més del 4% dels advocats exercents de la província estan especialitzats en la matèria, i la densitat de professionals i despatxos entorn dels servicis PI no té rival dins del país.
La EUIPO processa al voltant de 170.000 sol·licituds de marca de la UE a l’any i ha acumulat més de 3 milions de registres des de la seua creació. El registre de marques nacionals també manté ritme ascendent: Espanya va aconseguir 61.876 registres (+5,1% enfront de 2023).
Dissenys, lideratge i transició en sectors clau
Quant a dissenys industrials (models i dibuixos), Alacant manté la seua supremacia especialment en sectors tradicionals com el calçat, joguet i tèxtil, encara que els registres han donat símptomes d’estancament després del repunt postpandèmia.
Espanya va sumar 3.403 dissenys comunitaris en 2024 (liderats per Madrid, Barcelona i València), i Alacant continua sent punt de referència en la Comunitat Valenciana per a la protecció de creativitat industrial, encara que els sectors tradicionals han disminuït el seu ritme d’innovació estètica.
Patents, estabilitat en la comunitat innovadora
En 2024, Alacant va presentar 37 sol·licituds de patents europees, consolidant-se com la segona província valenciana després de València (126). En l’àmbit de models d’utilitat, Alacant seguix fort a causa de la concentració de pimes industrials que veuen en este sistema una via més flexible i econòmica per a protegir la tecnologia. El creixement de la Comunitat Valenciana es va situar en el 11,4%, superant la mitjana nacional en ritme innovador. La Universitat d’Alacant va incrementar el seu protagonisme, mantenint-se entre les deu universitats espanyoles amb més patents, la qual cosa reforça la transferència tecnològic-científica local.
Una petjada europea i global
L’assentament de la EUIPO a Alacant genera un impacte econòmic i social de més de 450 milions d’euros anuals a la regió, a més d’un efecte dinamitzador sobre ocupació altament qualificada, creació de despatxos legals especialitzats, proveïdors i negocis connexos. La seua projecció global posiciona a Alacant com un referent indiscutible en els cercles europeus de la PI.
El disseny i la pirateria en xifres
El mercat dels servicis de disseny (que inclou el disseny industrial, el disseny de productes i el seu desenrotllament, entre altres), va tindre un impacte en l’economia global de 157.600 milions de dòlars en 2023 i la seua contribució econòmica està en constant creixement ja que aconseguirà els 267.400 milions de dòlars en 2032. El disseny és un component fonamental de la “economia creativa”. La UNESCO confirma que les indústries culturals i creatives generen ingressos anuals de quasi 2,3 bilions de dòlars en el món, contribuint amb un 3,1% al PIB global. Dins d’este sector, el disseny juga un paper crucial.
El disseny té un impacte significatiu en el rendiment econòmic de les empreses. Un estudi de la consultora McKinsey confirma que les empreses que posen el focus en el disseny van superar als seus competidors en termes de creixement d’ingressos i rendiment per als accionistes. Les empreses que invertixen en disseny de manera integral experimenten un creixement dels ingressos i les exportacions superiors a les que no el fan. A més, el seu potencial es reflectix tant en el valor directe de la indústria del disseny, com en l’impuls que proporciona a la innovació, la competitivitat i el creixement d’empreses en tots els sectors a escala global.
La creixent rellevància del disseny ha generat, de manera paral·lela, un món de falsificació i pirateria de propietat intel·lectual, que té un gran impacte econòmic a nivell global. Les conseqüències de la pirateria són: pèrdua de vendes, ingressos i rendibilitat de les empreses; devaluació de la marca, majors costos de protecció i desincentius a la innovació, entre altres.
Les xifres més actualitzades sobre el valor del comerç de productes piratejats en el món en 2024 provenen d’informes d’organismes internacionals com l’Organització per a la Cooperació i el Desenrotllament Econòmics (OCDE) i l’Oficina de Propietat Intel·lectual de la Unió Europea (EUIPO), confirmen que el comerç internacional de productes falsificats i piratejats va aconseguir en 2021 els 467.000 milions de dòlars anuals, la qual cosa representa el 2,5% del comerç mundial. A més, a la Unió Europea, les importacions de productes falsificats i piratejats representen el 5,8% de totes les importacions, la qual cosa equival a uns 119 mil milions d’euros anuals en pèrdues.
Un informe conjunt de la Comissió Europea i la EUIPO publicat al novembre de 2024 confirma que en 2022 es van confiscar 86 milions d’articles falsificats a la UE, per un valor estimat de més de 2 000 milions d’euros i que les falsificacions representen un 5,8% del comerç de la UE. En 2023 es van obrir més d’1 400 investigacions sobre delictes contra la propietat intel·lectual a través de la Plataforma multidisciplinària europea contra les amenaces delictives (EMPACT). La pirateria no sols afecta als dissenyadors i empreses, sinó que també té un impacte social i econòmic més ampli. S’estima que la falsificació i la pirateria causen la pèrdua de milions d’ocupacions a nivell mundial i priven als governs de milers de milions en ingressos fiscals que es desvien a l’economia submergida.
Malgrat estes xifres, les últimes dades sobre l’activitat de l’Oficina de Propietat Intel·lectual de la Unió Europea (EUIPO), corresponents al seu Informe Anual de 2024, confirmen un augment en les sol·licituds de propietat intel·lectual a la UE, que van pujar més del 2%, fins a les 288.173, mentres que les de dissenys comunitaris registrats van tindre un creixement anual de quasi el 6%. El nombre total de classes de productes i servicis registrats en les sol·licituds de marca de la UE va arribar a les 436.720. Este creixement convida a un optimisme cautelós en un context d’incertesa econòmica global.
