La Internacionalització, un baló d’oxigen per a les pimes

L’exportació és la clau de l’èxit i també de la supervivència de moltes de les empreses de la província, d’ací que siga una de les prioritats per a les administracions i les associacions empresarials, ja siguen àmbit privat, o d’entitats com la Cambra de Comerç, a cavall entre el món de l’empresa i de l’administració.

Fa a penes dos anys EL MÓN publicava que la província d’Alacant, a pesar dels esforços realitzats, s’havia quedat per davall dels seus rivals en la dura carrera per la internacionalització del teixit productiu. Els nous temps de bonança econòmica global oferixen un panorama molt més encoratjador. Les empreses alacantines han pres  consciència de la necessitat d’obrir nous mercats. Esta és la principal conclusió que s’extrau del fòrum organitzat Pel Món i la Cambra de Comerç en què han pres  part representants de diferents sectors, representants de l’administració i dirigents de l’ICEX i que  va ser moderat per Héctor Fernández, delegat del diari a Alacant.

Juan Riera, president de la Cambra de Comerç d’Alacant,  va afirmar que  després de la gran crisi de 2008, moltes empreses van aconseguir sobreviure «per abordar la internacionalització a temps». La crisi va provocar un descens en les vendes i una reducció del consum. «Moltes de les nostres empreses es van adaptar, però açò continua canviant a una gran velocitat i cal fer-se visible en el nombre més gran de mercats possibles», explica Riera, qui confessa estar «preocupat» per l’adaptació de tots els sectors als nous temps.

El president de la Cambra de Comerç d’Alacant va destacar la necessitat de crear una marca per a poder competir amb altres potències i va elogiar el  made in Espanya, marca que considera «cada vegada més important i reconeguda». «No tenim res a envejar-li a Itàlia, si de cas en el disseny i que es  ven millor que nosaltres», va comentar Riera, qui va aconsellar els empresaris alacantins «apostar pel màrqueting» i les «noves tecnologies».

«Ja no es tracta  només d’estar en un catàleg. Ni tan sols en la pantalla d’un PC. Cal estar visibles en els mòbils de la gent», va argumentar el dirigent de la Cambra de Comerç.

Des de la institució que presidix Riera s’oferix als empresaris diversos programes d’ajuda per a donar els primers passos en la internacionalització de les seues empreses. «El món ara és global i això significa que no hi ha fronteres i que és necessari obrir mercats»,  va afirmar Riera, qui va considerar fonamental coordinar esforços entre entitats com la  Cambra, l’administració i els diferents grups sectorials «per a poder anticipar-nos als fets i anar a la velocitat adequada».

Luis Ferrero, cap de l’àrea d’Internacional de la Cambra de Comerç, va explicar que l’ajuda que es presta des de l’entitat als empresaris que desitgen iniciar-se en altres mercats es recolza en quatre eixos: Promoció exterior, assessorament, formació i tramitació de certificats.

A més, des de la  Cambra s’advoca per un « treball conjunt» amb les administracions perquè les empreses troben una «única via d’internacionalització».

Un altre dels servicis que oferix la  Cambra és oferir a les empreses una orientació sobre quin mercat és més favorable per als seus productes, qui són els seus competidors i qui els seus possibles proveïdors. També s’oferixen a buscar canals o mercats alternatius com Vietnam, Austràlia, Algèria, El Marroc o Angola, amb menys competència.

María Dolores de Parra, directora general d’Internacionalització de la Generalitat, va exposar com s’estan coordinant totes les ajudes en la Comunitat. Vicente Ronser, director Provincial de Comerç i d’ICEX a Alacant, va recordar que cada oficina comercial disposa d’informació sobre els possibles mercats i que es poden obtindre servicis personalitzats a mesura. «Es poden realitzar estudis per a conéixer els agents més adequats en un determinat mercat d’acord amb les meues necessitats», va explicar.

El mercat global obliga els empresaris alacantins a reinventar-se contínuament en un mercat on la competència és mundial. Els diferents sectors han de lluitar per estar sempre en l’aparador i per fer visibles els seus productes. «Nosaltres ens  renovem cada sis mesos», assenyala Marián Cano, presidenta d’Avecal. L’aposta dels empresaris del calçat, marcada pels cicles curts de la moda, és tindre contacte directe amb els potencials clients en les fires internacionals. «Hem de fer una inversió per a la internacionalització perquè tenim competència amb tots els països i és necessari buscar una marca per a diferenciar-se», argumenta Cano.

Tesi compartida per José Antonio Pastor, president de l’Associació Espanyola de Fabricants de Joguets. «Seria important generar sinergies perquè cal estar  presents en els catàlegs perquè et veja el consumidor», va dir Pastor, qui va apuntar la necessitat d’emmotlar-se als nous temps i, en especial, a la venda digital. «Des de 2008 a 2016 les vendes en internet han passat del 9% al 30% a Europa i a Espanya de l’1% al 15%. I açò continuarà creixent», va vaticinar.

NI EL BREXIT NI L’EFECTE’ TRUMP ES DEIXEN NOTAR

El creixement de l’economia mundial continua imparable al marge d’esdeveniments polítics que puguen agitar l’estabilitat política. Ni l’eixida del Regne Unit de la zona euro ni l’arribada de Trump a la Casa Blanca han frenat la inèrcia positiva, que apunta a un creixement del 9% a Europa. Estos canvis polítics han tingut un efecte més psicològic que efectiu en els mercats. «En la zona euro tot el món exporta més i es consolida el creixement mundial»,  afirma Luis Ferrero, el qual sí que alerta del perill que per a les exportacions poden tindre els governs populistes. «Europa és la tortada per la qual barallen Xina i Estats Units», advertix José Antonio Pastor, representant dels empresaris del joguet. On sí que coincidixen tots els experts és a assenyalar que el terrorisme i la inseguretat no són compatibles amb el consum, sobretot en sectors com la moda o els joguets. «On es produïxen atemptats el consum es retrau, sobretot dels productes que no són de primera necessitat. Ha passat a França i Bèlgica», recorda Marián Cano, presidenta executiva de l’Associació Valenciana d’empresaris del Calçat (AVECAL).

LES CLAUS

María Dolores Parra Robles, directora general d’Internacionalització de la Generalitat Valenciana, va assegurar que el repte de l’administració autonòmica és «coordinar les ajudes que reben els empresaris per a fer-les més eficients». «La internacionalització ha de ser una ferramenta fonamental. Cal externalitzar-se en un món cada vegada més global i no sols pel que fa als sectors industrials, sinó també en els servicis»,  va afirmar. Parra va recordar que la Generalitat organitza cursos per als empresaris per a ajudar-los a millorar el seu màrqueting digital. També va anunciar subvencions per a les entitats culturals i va insistir en l’aposta per la formació del capital humà, especialment en l’aprenentatge d’idiomes.

El director Provincial de Comerç i d’ICEX a Alacant, Vicente Ronser,  va afirmar que l’economia espanyola viu un moment històric en l’exportació, amb un 14%, «La internacionalització ha de suposar un canvi de cultura per a les empreses. El producte no ha de ser limitador i les empreses han de trencar barreres culturals i idiomàtiques», va indicar el dirigent d’ICEX. Ronser va recordar que la seua institució ha creat el programa estrela ICEXNEXT, de suport a la internacionalització de la pime. «Han participat ja en ell 2.000 empreses i el 64% d’elles s’ha convertit en exportadora regulars. El programa posa al servici experts que fan un diagnòstic previ de la situació i aconsellen l’empresari», va explicar.

José Antonio Pastor, president de l’Associació Espanyola de Fabricants de Joguets,  va afirmar que les exportacions del seu sector suposen el 2,5% del total de l’economia espanyola i va explicar que l’estacionalitat de l’oferta – només sis setmanes a l’any- va obligar a buscar altres mercats des de fa 50 anys. «El sector jogueter té en el seu ADN exportar. El joguet mou 1.500 milions d’euros. El 66% del sector té activitat exportadora i un 60% de la facturació procedix de l’exportació», va indicar. Pastor va demanar a l’administració que mantinga el seu suport als sectors tradicionals i també agilitat en els tràmits burocràtics. «Abans les associacions ajudàvem més en l’orientació per a determinades gestions, però això s’ha perdut un poc», va dir.

La presidenta executiva de l’Associació Valenciana d’Empresaris del Calçat (Avecal), Marian Cano, va recordar que el sector del calçat  va ser el dels primers que va apostar per la internacionalització del seu producte recolzant-se en la «qualitat i la moda». «Des de 2010 a 2015 creixem per damunt del 50% en exportacions, encara que eixa tendència es va frenar l’any passat. El 2017 hem tornat a créixer al març», va dir Cano, qui  afirma que el seu sector afronta un triple repte per al futur. «Hem de diversificar el mercat, amb creixement a Xina i Estats Units, i millorar en la transformació digital i la venda on line. També hem d’aconseguir marques globals per a competir millor i amb més arguments amb les grans marques mundials», va explicar.

Luis Ferrero, cap de l’àrea Internacional de la Cambra de Comerç de a Alacant, va detallar les ajudes i l’orientació que els empresaris solen rebre de la institució. Des del programa Comença a exportar, on es realitzen uns mòduls informatius per les comarques, a altres més elaborats i que arrepleguen un diagnòstic precís de la situació del nou mercat en què es desitja entrar. La  Cambra , a més de formar i orientar, també s’oferix en la mediació del cobrament de deutes. Els cursos d’assessorament són gratuïts i  després de la posada en marxa la  Cambra finança el 50%. Ferrero apunta la necessitat d’un « treball conjunt» amb l’administració perquè es trobe una única via cap a la internacionalització.

Programes de la  Cambra per a  lainternacionalización de les Pimes